David Jordà ho ha tornat a fer. I ja no és casualitat. És feina, és constància i és una manera d’entendre el tennis —i la vida— que avui té recompensa.
Als seus 32 anys, el jugador format al Club Tennis Tarragona ha conquerit el Challenger 100 de Lyon, el títol més important de la seva trajectòria. Una victòria d’aquelles que expliquen molt més que un resultat: expliquen anys de sacrifici, de caure i aixecar-se, de continuar creient quan potser no era fàcil.
A Lyon, el David no només ha guanyat. Ha construït una història. Va entrar al quadre principal com a lucky loser després de perdre a la prèvia… i ha acabat aixecant el trofeu, superant rivals i moments complicats fins imposar-se a la final per 6-4 i 7-6.
Aquest triomf arriba, a més, en el millor moment de la seva carrera. En poques setmanes ha encadenat títols —com el de Istanbul— i ha protagonitzat una escalada espectacular en el rànquing ATP: passarà del lloc 258 al voltant del 190, entrant per primera vegada entre els 200 millors del món.
Però si alguna cosa el defineix no són només les victòries. És el camí.
El David és d’aquells jugadors que no s’han rendit mai. Dels que han anat fent, en silenci, amb passió i amb una dedicació absoluta. Dels que han crescut sense dreceres. I per això aquest moment té encara més valor.
Al Club Tennis Tarragona el coneixem bé. Sabem d’on ve. Aquí es va formar, aquí va créixer com a jugador… i com a persona. I per això aquest triomf també el sentim una mica nostre.
Perquè el talent és important, sí. Però el que està fent el David és una lliçó de perseverança.
I avui, des del club, només podem dir una cosa:
orgull immens.
Perquè hi ha victòries que van més enllà d’un marcador. I aquesta n’és una.
